14-Can Casasayes i la Pensió Menorquina: Modernisme del segle XX

 ©Text i fotos: Àngel Gené i Ramis; suport informàtic: Martí Gené i Ramis 

Entre d’altres coses el Modernisme suposa:

-Creació d’un nou llenguatge arquitectònic superant els historicismes
-Utilització vista dels nous materials: ferro, ciment i grans vidres
-Profuses decoracions amb motius orgànics vitalistes (vegetals, animals, fragments d’esquelets amb tendons), especialment a les façanes (i d’altres elements simbolistes)
-Ús d’elements estructurals per a la decoració
-Creativitat i llibertat de disseny (formes insòlites, asimetries, etc.)
-Valoració dels oficis artesanals per a la decoració (escultura, ferros, ceràmica, vidres, fusta, etc.), de l’autenticitat, conjunció d’artesania i indústria (influència de les “Arts and Crafts”)
-Disseny acurat dels interiors com un tot, com un sistema

A través del Principat de Catalunya i de la construcció del “Gran Hotel” el Modernisme arribarà a Mallorca tardanament; si a Europa sorgeix devers 1890, a Mallorca no s’iniciarà fins entrat el segle XX. Un dels seus millors exponents és aquest edifici fet pel mallorquí Francesc Roca entre 1908-11, la façana ondulant vola sustentada per formes inspirades en permòdols de rotlles (reminiscència islàmica), se situen radialment a manera de palmes i es complementen amb decoracions vegetals: tot plegat induint a calcular la vitalitat de les forces reproductives de la naturalesa, l’energia immanent al creixement de les fulles que es despleguen, que creixen; qüestions ben característiques de l’Art Nouveau. També sustenten la façana columnes expressiva i funcionalment doblegades. Rebranques parabòliques, brandolats com ales de papallones, vidres de colors i ferros com teranyines situen l’obra formalment en el més pur esperit de l’Art Nouveau, potser més intensament que amb el cas del Gran Hotel. Les columnes de ferro vist i pedra s’imiten en un joc dialèctic de: “valc tant com tu”, joc que consagra la utilització franca dels nous materials que així, enaltits, fins i tot esdevenen una interessant ornamentació. Estam davant d’un modernisme refinat i culte, d’autor. L’enorme modernitat del conjunt s’adapta a l’entorn dels carrerets sinuosos i de la plaça de l’antic mercat medieval.

Entre d’altres coses el Modernisme suposà:

1-Creació d’un nou llenguatge arquitectònic superant els historicismes, encara que també es fan “revivals” d’algunes formes del passat

2-Utilització vista dels nous materials: ferro, ciment i grans vidres

3-Profuses decoracions amb motius orgànics (animals -ossos amb tendons-, plantes) vitalistes, especialment a les façanes (i d’altres elements simbolistes)

4-Ús d’elements estructurals per a la decoració

5-Creativitat i llibertat de disseny (formes insòlites, asimetries, etc.)

6-Valoració dels oficis artesanals que s’utilitzaven per a la decoració (escultura, ferros, ceràmica, esculpir la pedra, vidres, fusta, etc.)

7-Disseny acurat dels interiors com un tot, com un sistema

8-Dinamisme en el disseny: façanes i formes ondulants, línies sinuoses i de “cop de fuet”

A través del Principat i de la construcció del “Gran Hotel” el Modernisme arribarà a Mallorca tardanament; si a Europa sorgeix devers 1890, a Mallorca no s’iniciarà fins entrat el segle XX.

-Autor: Francesc Roca

-Època i estil: 1908-11, Modernisme

-Anàlisi formal (descripció) de la façana de l’edifici:

Ondulant, vola sustentada per formes inspirades en permòdols de rotlles (reminiscència islàmica), el quals se situen radialment a manera de palmes i es complementen amb decoracions vegetals: tot plegat induint a calcular l’energia immanent al creixement de les fulles que es despleguen, simbolisme ben característic de l’Art Nouveau.

Columnes expressiva i funcionalment doblegades, de ferro vist (indústria) i pedra (artesania), s’imiten en un joc dialèctic de: “valc tant com tu”, joc que consagra la utilització franca dels nous materials que esdevenen ornamentació; s’engresquen en un joc “d’indústria sí, artesania també.

Rebranques parabòliques, brandolats com ales de papallones, vidres de colors i ferros com teranyines situen l’obra formalment en el més pur esperit de l’Art Nouveau, potser més intensament que amb el cas del Gran Hotel.

-Comentari:

L’enorme modernitat del conjunt s’adapta a l’entorn dels carrerets sinuosos i de la plaça de l’antic mercat medieval (cas molt diferent de Jaume III).