19-Magatzems l’Àguila i Can Forteza Rei: la modernitat del segle XX

©Text i fotos: Àngel Gené i Ramis; suport informàtic: Martí Gené i Ramis

La primera obra, construïda el 1908 per l’arquitecte Gaspar Bennàzar, és plenament modernista, en són testimoni les tres primeres plantes amb suports de ferro vist i una gran superfície de vidres, també la utilització de la ceràmica i l’ornamentació vegetal dels brandolats de ferro i dels dos extrems del darrer pis (que recorden la del Pont del tren). Tanmateix sembla que Bennàzar no es trobà mai còmode de tot amb les ornamentacions vegetals i l’edifici en gran part, sembla que participa d’una geometrització més pròpia de la “Secesion” vienesa, així que podem veure com l’arc decoratiu del remat de la façana sembla inspirat en el metro de Viena d’Oto Wagner.
La segona obra, feta per l’argenter Lluís Forteza Rei a principis del XX, mostra la influència de Gaudí (“trencadís” de ceràmica) i es decanta francament per l’ornamentalisme vegetal i fantasiós (ceràmica de reflexs metàl·lics i decoració escultòrica en pedra). Tanmateix sembla que es tracta d’un modernisme superficial de façana, encara que elements com l’entrada, l’arc parabòlic, la tribuna cantonera i l’inici de l’escala van més enllà de l’epidermis.

-Autor de Can Forteza Rei: l’argenter Lluís Forteza Rei

-Època i estil: inicis del s.XX, Modernisme

-Anàlis formal (descripció)

Façana que mostra la influència de Gaudí (“trencadís” de ceràmica de la Roqueta) i es decanta francament per l’ornamentalisme vegetal i éssers fantasiosos (ceràmica de reflexs metàl·lics de la Roqueta i decoració escultòrica en pedra).

Sembla que es tracta d’un modernisme superficial de façana, encara que elements com l’entrada, l’arc parabòlic, la tribuna cantonera i l’inici de l’escala van més enllà de l’epidermis.

-Autor dels Magatzems “L’Àguila”: Gaspar Bennàzar

-Època i estil: 1908, Modernisme

-Anàlisi formal (descripció)

Suports de ferro vist als tres primers pisos amb una gran superfície de vidres.

Utilització de ceràmica ornamental (de la Roqueta).

Arrambadors de ferro d’inspiració vegetal estilitzada.

Ornamentacions vegetals Art Nouveau als dos extrems del darrer pis (que recorden les del Pont del tren).

-Comentari:

Tanmateix sembla que Bennàzar no es trobà mai còmode de tot amb les ornamentacions vegetals i l’edifici en gran part, sembla que participa d’una geometrització més pròpia de la “Secesion” vienesa, així que podem veure com l’arc decoratiu del remat de la façana sembla inspirat en el metro de Viena d’Oto Wagner.