18-El Teatre Principal: a l’espera de les innovacions del segle XX

©Text i fotos: Àngel Gené i Ramis; suport informàtic: Martí Gené i Ramis

Construït el 1858 per A. Sureda, la forma actual del frontó sembla que és obra de J. Guasp de 1895. El teatre ens mostra el carrer sense sortida on havia arribat l’arquitectura historicista del segle XIX, cul de sac que s’obrirà a la fi, com hem vist, amb les posteriors aportacions del Modernisme. La façana no té res a veure amb l’interior, es correspon a un dels seus laterals, incoherència que comporta una altra raresa: l’ingrès és a un dels costats, no al cos central. Sembla que s’utilitzà ferro per a l’estructura però tapat, desfressat amb esment. Malgrat tot l’interior té un gran encant, es tracta de la tipologia de teatre de ferradura europeu de l’època (molt diferent a la planta rectangular de la precedent “Casa de les Comèdies”), planta corbada semblant a la de “la Fenice” de Venècia o la del Liceu de Barcelona.

-Autor: Antoni Sureda (teatre), Joan Guasp (frontó)

-Època i estil: 1858 (teatre), 1895 (frontó). Historicisme

-Anàlisi formal (descripció)

Façana clacissista (odres toscà, jònic i corinti superposats), que no té res a veure amb l’interior; la incoherència en comporta una altra: l’ingrès és a un dels seus costats, no al cos central sota el frontó.

L’interior té un gran encant, es tracta de la tipologia de teatre de ferradura europeu de l’època (com “La Fenice” de Venècia o el Liceu de Barcelona)

-Comentari:

Sembla que s’utilitzà ferro per a l’estructura però tapat, desfressat amb esment (incoherència pròpia dels historicismes del XIX a la qual donà resposta el Modernisme).