©Text i fotos: Àngel Gené i Ramis; suport informàtic: Martí Gené i Ramis
La seva construcció (1901-1903), obra de l’arquitecte català Lluís Domènech i Montaner, s’ha d’encabir en un moment històric concret de “progrés” (1901):
esbucament de les murades, aprovació i inici de l’eixample, afluència incipient de turisme de qualitat (el 1905 es fundarà el “Foment del turisme”, el 1845 Cortada ja havia augurat el potencial turístic de Mallorca), industrialització moderada (a partir dels 1880, fàbriques de sabates, teixits, fundicions, ceràmica -La Roqueta el 1887-, etc), contactes culturals amb Catalunya i València. Es tracta de la primera obra modernista plena a Mallorca (Gaudí no inicià els seus treballs a la Seu fins el 1904). Alguns autors han qüestionat si l’obra de Domènech es pot considerar plenament Art Nouveau, ja que no s’acaben de superar els patrons de l’historicisme i no hi ha un nou llenguatge arquitectònic (si Can Casasayes mostra innovadores formes parabòliques, el gran hotel tradicionals arcs carpanells i de mig punt; si aquella obra es remata amb formes orgàniques, aquesta amb un frontó quasi clacissista; si una tenia una façana plena d’ondulacions innovadores, aquesta té als pisos centrals una planitud de reminiscències medievals). Tanmateix és inqüestionable que és una obra Modernista per la utilització dels nous materials vists, per la llibertat en el disseny dels buids de la planta baixa, per la utilització d’elements estructurals com a decoració, per la intensa utilització de ceràmica al darrer pis (de reflexs metàl·lics, de “la Roqueta”), per l’esment posat en l’interiorisme i pel decorativisme general del frontis.
-Autor: Lluís Domenech i Montaner
-Època i estil: 1901-1903, Modernisme
-Context històric:
-Incipient turisme (de qualitat)
-Concentració de capital (des de la dècada de 1880)
-Industrialització moderada (fundació de la fàbrica de ceràmica “La Roqueta”, 1887)
-Contactes culturals amb Catalunya i València (com l’interès comú, d’acord amb els principis de les “Arts and Crafts”, per la revitalització de les tècniques de la ceràmica medievals, especialment dels reflexs metàl·lics)
-Anàlisi formal (descripció):
la façana ens mostra que ens trobam amb un modernisme (primera obra modernista plena de Mallorca) on predomina l’element “revival” sobre l’“Art Nouveau”, si comparam amb Can Cassasayas tenim:
-Allà innovadores rebranques parabòliques, aquí arcs carpanells i de mig punt tradicionals
-Allà ornamentacions orgàniques innovadores a la part superior, aquí un frontó d’inspiració historicista
-Allà una dinàmica façana ondulant, aquí una façana plana de reminiscències medievals
Tanmateix és inqüestionable que és una obra Modernista per:
-Utilització dels nous materials vists
-Llibertat en el disseny dels buids de la planta baixa
-Utilització d’elements estructurals com a decoració
-Ús de ceràmica al darrer pis (de reflexs metàl·lics, de “la Roqueta”, relacionat amb la valoració que en feia el moviment de les “Arts and Crafts”)
-L’esment posat en l’interiorisme
-El decorativisme general del frontis unint indústria (ferros vists) amb artesania (ceràmica, pedra esculturada, ferros forjats).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada