©Text i fotos: Àngel Gené i Ramis; suport informàtic: Martí Gené i Ramis
La murada romana, també utilitzada en el segle X pels conquistadors islàmics califals, segueix paral·lela al carrer entremig de la illeta de ponent. L’espai corresponent a aquesta via es trobava fora de la ciutat fins que, devers el segle XI, els musulmans traçaren una nova murada que agombolà, a més del nucli romà i califal, un dels interiors urbans més gran de l’Europa de l’època (segons G. Delgado el setè en extensió després de Roma, París, Londres, Còrdova, etc.). Aquesta gran ciutat serà la que assaltaran i saquejaran els croats pisans i catalans el segle XI i que durant el XIII conquistaran definitivament els catalans. El nom de Can Morey, oficialitzat el segle XVIII quan es retolen oficialment els carrers de Ciutat, ja es troba documentat almenys en el cadastre de 1576. Les seves irregularitats en l’amplada i sinuositats de traçat són característiques dels carrers de la ciutat islamicogòtica, els donen un encant especial. Entremig de la reixa del portal del 14 del carrer es pot veure un fragment de la murada romana i una de les seves torres, són les sorpreses que ens deparen aquests carrers.
-La murada romana, també utilitzada en el segle X pels conquistadors islàmics califals, segueix paral·lela al carrer entremig de la illeta de ponent.
-L’espai corresponent al carrer de Can Morey es trobava fora de la ciutat fins que, devers el segle XI, els musulmans traçaren una nova murada que agombolà, a més del nucli romà i califal, un dels interiors urbans més gran de l’Europa de l’època ( potser el setè en extensió després de Roma, París, Londres, Còrdova, etc.).
-Les seves irregularitats en l’amplada i sinuositats de traçat són característiques dels carrers de la ciutat islamicogòtica, els donen un encant especial.
-Entremig de la reixa del portal del 14 del carrer es pot veure un fragment de la murada romana i una de les seves torres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada